viernes, 7 de diciembre de 2012

2.DENSITAT DE L'AIGUA


La densitat és una propietat física que tenen totes les substàncies. És la massa específica d’un cos, és a dir, la quantitat de matèria que hi ha en una unitat de volum. La densitat és directament proporcional al valor de la massa i inversament proporcional al volum del cos.
La formula general és: densitat= Massa/volum
La densitat de l’aigua és d’1 g/cm3, que significa que un gram d’aigua ocupa 1 cm3, i és molt estable, no varia significativament amb la temperatura ni la pressió.

15/11/2012

B.ENTRE DOS AIGÜES.
Hem utilitzat un ou, un got de precipitats gran, sal, blau de metil·lé i aigua.

-Primera part

Omplim el got de precipitats ¾ parts d’aigua, i tirem l’ou a uns 10 cm dins del got. Observem que l’ou arriba fins al fons i es queda enfonsat, degut a que té una densitat major a l’aigua.



-Segona part

Omplim el got de precipitats fins a la mitat d’aigua i la saturem de sal(fins que no es puga dissoldre més).
Agafem un got de precipitats mes xicotet i tintem aigua normal amb el blau de metil·lé, per diferenciar-la de l’aigua amb sal.
La posem amb compte dins del got amb l’aigua saturada, i observem que l’aigua normal es queda dalt, perquè l’aigua amb sal té més densitat que l’aigua normal.


Tirem l’ou a 10 cm d’altura dins del got, i observem que arriba al fons, però després puja, i es queda a la frontera entre els dos tipus d’aigua. Açò ocorre perquè l’ou té menys densitat que l’aigua saturada, i per tant, puja; però en té més que l’aigua normal, i vol baixar.


20/11/2012

D.MOVENT MOLÈCULES

Necessitarem 2 gots de precipitats iguals, una placa d’inducció, un comptagotes, colorants de 3 colors distints i aigua.

-Primera part

Calfem l’aigua en una olla a la placa d’inducció.
Omplim un got de precipitats d’aigua calenta i un altre amb aigua gelada. Posem una gota de colorant (en aquest cas, roig) a cada got i observem el que passa:

Colorant amb aigua freda

Colorant amb aigua calenta

En l’aigua calenta es dissol ràpid, mentre que en la freda li costa molt dissoldre’s. Això ocorre perquè en l’aigua calenta les partícules es mouen més i les substàncies es dissolen millor.

-Segona part

Fem el mateix procediment que abans, però ara posem tres colorants distints a cada got i observem el mateix: en aigua calenta es dissolen molt més ràpid que a l’aigua freda, pel moviment de les partícules.

Amb aigua calenta

Amb aigua freda


-Tercera part

Omplim d’aigua dos gots de precipitats, i posem amb el comptagotes, 3 gotes de coca-cola a un got, i 3 gotes de coca-cola light(sense sucre). Observem com es dissolen.
Podem veure que la coca-cola light es dissol més tard que la coca-cola normal, perquè la normal, té sucre, i ajuda a que es dissolga millor.


jueves, 29 de noviembre de 2012

1. TENSIÓ SUPERFICIAL DE L'AIGUA


L’aigua és una molècula que està composta per un àtom d’oxigen per cada dos d’hidrogen units entre ells mitjançant dos enllaços covalents. Es una molècula dipolar, ja que presenta un pol positiu per la zona dels hidrògens i un de negatiu per la zona de l’oxigen.

Les molècules d’aigua interaccionen entre elles per mitjà d’uns enllaços intermoleculars anomenats ponts d’hidrogen. Aquests ponts d’hidrogen fan que les molècules d’aigua s’apeguen entre elles, fenomen anomenat cohesió. En la superfície de l’aigua, aquestes forces cohesives produeixen una tensió superficial, ja que les molècules s’atrauen d’una forma especial entre sí.
Això fa que alguns insectes puguen caminar per damunt de l’aigua, i que alguns objectes en suren.

Els detergents tenen la capacitat de trencar aquesta tensió superficial, i és el que hem comprovat en les següents pràctiques:

23/10/2012

 C.EL METALL POT SURAR

Hem utilitzat un cristal·litzador, clips i sabó líquid.

Plenem el recipient d’aigua. Anem posant clips a la superfície de l’aigua i es veu com suren, a causa de la tensió superficial.

Després posem una gota de detergent a l’aigua, i pdem observar com els clips cauen al fons. Això ocorre perquè la tensió superficial de l’aigua s’ha trencat.

Aquest és el resultat:





30/10/2012

 A.CORRE PEBRE, CORRE

Utilitzem un cristal·litzador, pebre molta i sabó líquid.

Plenem el cristal·litzador d’aigua i recobrim la superfície de pebre.

Posem el dit dins i es veu que al treure’l fora, torna a la posició inicial.

Després posem el dit amb una gota de sabó, i observem que el pebre es va allunyant del dit, fent un forat gran, que no torna al seu lloc.

Això ocorre perquè al posar el dit amb sabó, trenquem la tensió superficial.

Hem obtingut aquest resultat:




 B.FORATS EN ELS POLS DE TALC

Fem el mateix procediment que abans, però plenem la superfície d’aigua de pols de talc.

Observem que quan posem el dit sense sabó, es queden forats als pols de talc.

Quan posem el dit amb sabó, el forat es fa cada vegada més gran.

Hem obtingut aquest resultat:





6/11/2012

 D.L’AIGUA NO ES CAU D’UNA MONEDA

Necessitem una moneda de 50 cèntims i un comptagotes.

Anem tirant damunt de la moneda, gotes d’aigua amb el comptagotes i observem que es va formant una espècie de cúpula d’aigua, a causa de la tensió superficial.

El grup 1 hem arribat fins a 60 gotes sense que l’aigua vesse.
Cúpula que es forma a causa de la tensió superficial de l'aigua

Tornem a formar la cúpula i unes gotes abans que l’aigua vesse, tirem al damunt una gota de detergent. Observem que l’aigua vessa ràpidament, ja que s’ha trencat la tensió superficial.
L'aigua vessa al tirar-li detergent.

 E.UN VAIXELL DE SABÓ

Necessitem un gibrell gran ple d’aigua, cartolines de distints colors i sabó líquid.

Omplim el gibrell amb aigua, i cada grup posa a la superfície un triangle de cartolina (tots de la mateixa mesura). Cada grup es posa una gota de sabó líquid al dit i, tots a la vegada, posen el dit darrere del seu vaixell.

Els vaixells comencen a desplaçar-se a causa del trencament de la tensió superficial de l’aigua.

Al nostre grup, va caure dins l’aigua una gota de sabó accidentalment, abans de començar la carrera, i els vaixells es van desplaçar ràpidament. Així i tot, vam poder observar les conseqüències de que es trencarà la tensió superficial de l’aigua.

Açò és el que hauria degut de passar: