OBSERVACIÓ DE CÈL·LULES VEGETALS

1.    INTRODUCCIÓ

Les cèl·lules vegetals son les cèl·lules eucariotes que presenten estructures que les diferencien de les animals, com son la paret cel·lular, els plasts i els grans vacúols.

2.    OBJECTIUS

-       Observar i diferenciar les principals característiques de les cèl·lules vegetals.

-       Utilitzar correctament el microscopi.

-       Confeccionar correctament les preparacions.

-       Utilitzar correctament les mesures microscòpiques.

3.    MATERIAL

-       Microscopi

-       Portaobjectes

-       Cobreobjectes

-       Pinces

-       Bisturí

-       Blau de metilè

4.    PROCEDIMENTS

29/01/2013

-Observació de l’epitel·li de la ceba.

-       Tallem un tros de ceba i llevem la capa més fina, que és la que anem a observar.

-       Posem el tros sobre el portaobjectes, sense que queden plecs, posem una gota d’aigua i ho cobrim amb el cobreobjectes.

-       Observem al microscopi.

31/01/2013

-Observació de l’epitel·li de la ceba amb blau de metilè

-       Tallem un tros de ceba i llevem la capa més fina, que és la que anem a observar.

-       La posem al portaobjectes i li tirem unes quantes gotes de blau de metilè.

-       Ho deixem secar durant uns 5 minuts i ho netegem.

-       Posem el cobreobjectes damunt i observem al microscopi.

 

12/02/2013

-Observació de l’epitel·li de la ceba amb blau de metilè

- Tornem a fer el mateix procediment però deixant-lo menys minuts, perque la preparació estava massa tenyida.

 

14/02/2013

-Observació dels cromoplasts de tomata

-       Tallem un tros de tomata i rasquem amb el bisturí el mesocarp de la tomata.

-       Ho posem al portaobjectes escampant-lo bé i cobrim amb el cobreobjectes.

-       Observem al microscopi

 

19/02/2013

-Observació d’amiloplasts de creïlla

-       Agafem un tros i rasquem amb el bisturí.

-       Ho posem al portaobjectes i cobrim amb el cobreobjectes

-       Observem al microscopi

 

21/02/2013

-Observació d’amiloplasts de creïlla tenyits amb lugol

-       Preparem la mostra igual que l’anterior dia i posem una gota de lugol.

-       Cobrim amb el cobreobjectes i observem al microscopi.

 

26/02/2013

-Observació de flors

-       Baixem al pati per a agafar mostres

1.    Pètal de rosa amb blau de metilè

-       Agafem un tros de pètal, el posem al portaobjectes i el tenyim amb blau de metilè.

-       Cobrim amb el cobreobjectes i observem al microscopi.

2.    Pètal de rosa de color

-       Tallem un tros de pètal i el posem al portaobjectes amb una gota d’aigua.

-       Cobrim amb el cobreobjectes i observem al microscopi.

3.    Pètal de flor morada

-       Tallem un tros de pètal i el posem al portaobjectes amb una gota d’aigua.

-       Cobrim amb el cobreobjectes i observem al microscopi.

5/03/2013

 

4.    Anteres d’una flor

-       Tallem el tros que ens fa falta i la posem al portaobjectes

-       Posem una gota d’aigua i la cobrim amb el cobreobjectes.

-       Observem al microscopi.

5.    Insecte d’una planta.

-       Agafem l’insecte i el posem al portaobjectes amb una gota de glicerina.

-       Cobrim amb el cobreobjectes i observem al microscopi.

 

 

 

5. RESULTATS

-Observació de l’epitel·li de la ceba.

 Epiteli ceba 100x (29/1/13)

 Epiteli ceba amb blau de metilè 100x 31/1/13

Epiteli ceba amb blau de metilè 100x 12/2/13

-Observació dels cromoplasts de tomata

 

100x

-Observació d’amiloplasts de creïlla

 Sense lugol 100x

 

Amb lugol 100x

-Observació de flors

Pètal de rosa amb blau de metilè 100x

 

Pètal rosa roja. 100x

 

Pètal flor morada 100x

 

 Antera d'una flor 100x

 Insecte d'una planta 100x

 

 

6. CONCLUSIONS

 

-Observació de l’epitel·li de la ceba.

Podem traure com a conclusió que es veu millor la preparació amb blau de metilè que sense, ja que observem millor les estructures i son més fàcils de diferenciar; i que s’observa millor poc tenyit que havent-lo deixat prou temps per a tenyir-lo.

-Observació dels cromoplasts de tomata

Encara que nosaltres, a simple vista, veiem la tomata roja, el pigment que produeix eixe color sols es troba a uns llocs específics de la cèl·lula, als cromoplasts.

-Observació d’amiloplasts de creïlla

S’observen molt millor els amiloplasts tenyits amb lugol.

Podem tenyir-lo amb lugol perquè aquests reacciona amb els polisacàrids, com el midó, que contenen els amiloplasts.

-Observació de flors

S’observen millor els pètals de color i amb poques capes de cèl·lules, ja que podem diferenciar millor les distintes estructures.

7. BIBLIOGRFIA

 -       Fulles

 

 

 

 

EL MICROSCOPI: MANEIG I OBSERVACIÓ

1. INTRODUCCIÓ

Les dimensions microscòpiques que presenten les cèl·lules comporten que nomes puguen ser observades per mitjà d’un instrument òptic de precisió, que permet vore augmentat diversos centenars de vegades el seu tamany. Aquest instrument òptic és el microscopi.

2.OBJECTIUS

-Conèixer les parts del microscopi òptic i saber-lo utilitzar.

-Observar preparacions microscòpiques.

3. MATERIAL

-Microscopi òptic.

-Mostres a observar

-Portaobjectes.

-Cobreobjectes.

4.PROCEDIMENT

22/1/2013

-Observació del paper.

-Agafem una sola capa de paper, tallem un tros i la posem al portaobjectes

-Tirem una gota d’aigua i tapem la mostra amb el cobreobjectes.

-Ho posem al microscopi i enfoquem la mostra. Mirem primer amb l’objectiu amb menor augment i anem ascendint.

-Fem la foto al microscopi electrònic.

 

24/1/2013

-Observació d’un pèl.

-Agafem un pèl i tallem la part que ens interesse i el posem al portaobjectes.

-Posem una gota d’aigua i ho tapem amb el cobreobjectes.

-Observem al microscopi i fem la foto.

-Observació de pelussa.

-Agafem un poc de pelussa, la posem al portaobjectes i l’escampem per poder vore la mostra millor.

-Li posem una gota d’aigua i cobrim amb el cobreobjectes.

-Observem al microscopi i fem la foto.

5.RESULTATS

 Fibres de paper. 40x (22/1/13)

 

 Observació d'un pèl. 40x (24/1/13)

 

Observació d'una pelussa. 40x (24/1/13)

 

6.CONCLUSIONS

-Observació del paper.

El paper està format per fibres de cel·lulosa que podem observar perfectament al microscopi.

-Observació d’un pèl.

Podem observar que el pèl està format per unes fibres, i que al que solem dir “punta oberta” és la separació de la punta del pèl.

-Observació de pelussa.

La pelussa està composta per distints fils de colors procedents de la roba. Tota aquesta mescla de colors, fa que a simple vista l’apreciem d’un color grisenc.

 

7.BIBLIOGRAFIA

-Fulles

INVESTIGACIÓ DE LA SUBSTÀNCIA UTILITZADA PER ENDOLCIR.

-INTRODUCCIÓ
El sucre de taula normalment consumit correspon a la sacarosa, un disacàrid format per una molècula de glucosa i una de fructosa, que s'obté freqüentment de la canya de sucre o de la remolatxa.
La mel obté la seva dolçor dels monosacàrids fructosa i glucosa i té aproximadament la mateixa dolçor relativa que la del sucre granulat. Anàlisi típic de mel:
-Fructosa: 38,2%
-Glucosa: 31,3%
-Sacarosa: 1,3%
-Maltosa: 7,1%
-Aigua: 17,2%
-Major sucres: 1,5%
-Cendra: 0.2%
-Altres / no determinat: 3,2%
La sacarina és un edulcorant artificial. No té energia (calories) i és molt més dolça que la sacarosa. No és un glúcid.


-OBJECTIU
Identificar les tres substàncies anònimes per mitjà dels distints procediments apresos en el laboratori durant les últimes pràctiques.


-MATERIALS
-5 tubs d’assaig
-gradeta
-Fehling A i fehling B
-5 pipetes de 5ml
-2 gots de precipitats
-3 substàncies anònime
s-placa d’inducció
-pereta de tres vies
-pinces de fusta
-olla-aigua-HCl al 10%
-comptagotes

8/1/13
-IDEAR EL PROCEDIMENT
Desenvolupar el procediment que utilitzarem per a identificar cada una de les substàncies anònimes.


-PROCEDIMENT
10/1/13

1.Primer anem a identificar la mel per mitjà de la prova de Fehling.©       Numerem les substàncies, les pipetes  i els tubs de l’1 al 3, posem 3ml de la substància anònima corresponent en cada u d’ells, de manera que posem la substància 1 amb la pipeta 1 en el tub 1, i així successivament.
©       A cada tub posem 1ml de Fehling A i Fehling B, i ho posem dins de l’olla al bany maria.
©       Al cap d’uns 10 minuts, ho traem i comprovem els resultats. El tub que haja cambiat a roig, és el que dona positiu, per tant, serà la mel.


15/1/13

2.Ens queden 2 substàncies per identificar, així que farem la investigació de glúcids no reductors, per a identificar el sucre de taula:
©       Posem en el tub amb la numeració corresponent, la substància que toque. (3ml)
©       Afegim a cada tub 10 gotes d’HCl al 10%
©       Calfem els tubs al bany maria uns 5 minuts, i ho deixem refredar.
©       Fem la prova de Fehling, igual que abans i observem els resultats.
©       La substància que done positiu, serà el sucre de taula, ja que l’hem hidrolitzat per a obtindré glúcids reductors.


-RESULTATS 1 (10/1/2013)

	1	2	3
RESULTAT	+	-	-
REDUCTOR	SI	NO	NO

Substàncies abans de la prova de Fehling

Resultat de la prova de Fehling

-RESULTATS 2 (15/1/2013)
(Després de la hidròlisi i el fehling)

	2	3
RESULTAT	+	-
REDUCTOR	SI	NO

Substàncies 2 i 3 abans de la prova de Fehling

Substàncies 2 i 3 després de la prova de Fehling

 -CONCLUSIONS
Podem traure com a conclusió, que el tub 1 és la mel, ja que ha sigut l’única substància que ens ha donat positiu a la primera prova de Fehling, ja que conté en la seua composició glúcids reductors.També podem saber que la substància 2 és el sucre de taula(sacarosa) ja que després de la seua hidròlisi(que dona glucosa i fructosa), ens ha donat positiu a la segona prova de Fehling.
Descartant, podem saber que la substància 3 és l’edulcorant artificial.

-WEBGRAFIA

http://es.wikipedia.org/wiki/Miel

http://es.wikipedia.org/wiki/Az%C3%BAcar

http://es.wikipedia.org/wiki/Sacarina

Fulles

RECONEIXEMENT DE GLÚCIDS

-Introducció

Els glúcids, també anomenats sucres o hidrats de carboni, son molècules formades per C, H i O. Els glúcids realitzen en les cèl·lules funcions energètiques i estreucturals. Depenent del grau de complexitat, es poden clasificar en monosacàrids, disacàrids o polisacàrids. Els monosacàrids s’uneixen entre ells formant disacàrid o polisacàrids per mitjà d’un enllaç O-glucisídic.Els monosacàrids i disacàrids son redctors (perden electrons) exepte la sacarosa; i els polisacàrids son oxidants (guanyen electrons).

-Objectius

1.identificar els difernets tipus de glúcids

2.hidrolitzar l’enllaç d’un disacàrid.

-Materials

-100ml de glucosa al 5%

-100ml de fructosa al 5%

-100ml de maltosa al 5%

-100ml de lactosa al 5%

-100ml de sacarosa al 5%

-100ml de midó al 5%

-250ml de sosa(NaOH) al 10%

-tubs d’assaig

-gradeta

-got de precipitats

-Reactiu de Fehling A i Fehling B

-pinces de fusta

-matràs aforat

-placa d’inducció

-olla

-aigua destilada

-pipetes

-HCl al 10%

-lugol

-tires de pH

1.INVESTIGACIÓ DE GLÚCIDS REDUCTORS. 22/11/2012

-Procediments

1.Cada grup prepara una dissolució:

-100ml de glucosa al 5%= Grup 1

-100ml de fructosa al 5%= Grup 3

-100ml de maltosa al 5%= grup 4

-100ml de lactosa al 5%=grup 6

-100ml de sacarosa al 5%= grup 7

-100ml de midó al 5%= grup 9

-250ml de sosa(NaOH) al 10%= grup 10

Primer calculem la quantitat de substància que ens fa falt a per a preparar la dissolució. En el meu cas, ens gan falta 5 grams de glucosa. Agafem un got de precipitats i el plenem 50ml aproximadament amb aigua destilada. Diluïm els 5 grams de glucosa i quan ho tingam ho passem al matràs aforat de 100ml, i el plenem fins a 100ml d’aigua estilada. Menegem la dissolució i enrasem. Passem la disolució a un flascó, i li posem una etiqueta amb els mil·lilitres, el percentatge, el nom de la dissolucío i la data en que l’hem fet.

29/11/2012

2.Posem 3ml d’aigua, glucosa, maltosa, lactosa, fructosa, sacarosa i midó, cada substància en un  tub d’assaig. Ens hem organitzat d’aquesta manera:

-numerem les substàncies(aigua 1, glucosa 2…) i posem cada substància en gots de precipitats amb el nombre corresponent.

-Per a cada substància utilitzarem una pipeta diferent, per tant les numerem també.

-Numerem les tubs d’assaig, i els grups van passant per ordre a posar els 3ml de cada substància.

3.Afegim a cada tub d’assaig 1ml de fehling A i 1ml de Fehling B, que alcalinitza el medi, i permet la reacció.

Posem els tubs dins d’aigua bullint a la olla i observem la reacció.

Si el glúcid és reductor, passarà de color blau, a color roig.

-Resultats

Substància	1.AIGUA	2.GLUCOSA	3.MALTOSA	4.LACTOSA	5.FRUCTOSA	6.SACAROSA	7.MIDÓ
Resultat de la prova	-	+	+	+	+	-	-
reductor	NO	SI	SI	SI	SI	NO	NO

Tubs amb reactiu de Fehling abans de calentar.

Tubs després de calentar.

-Conclusions

Les substàncies que cambien a roig son reductores, per  tant, tots els glúcids simples son reductors exepte la sacarosa.

-Perque la sacarosa no és reductora i els altres discacàrids si?

La sacarosa està formada per una glucosa i una fructosa, i s’uneixen el carboni anomèric  1 de la glucosa amb l’anomèric 2 de la fructosa, perdent el carácter reductor.

3.INVESTIGACIÓ DE POLISACÀRIDS. 4/12/1012

-Procediments

-començem amb el mateix procediment que abans, posem 3ml de cada glúcid als tubs d’assaig corresponents.

-posem 5 gotes de lugol a cada tub i observem. Si permaneix del mateix color, no hi han polisacàrids, i si es fa negre, hi han polisacárids.

-Resultats

Substància	1.AIGUA	2.GLUCOSA	3.MALTOSA	4.LACTOSA	5.FRUCTOSA	6.SACAROSA	7.MIDÓ
Resultat de la prova	-	-	-	-	-	-	+
polisacàid	NO	NO	NO	NO	NO	NO	SI

NOTA: el tub 7 es fa negre, i quan el calentem en l’olla es torna el color anterior. El gelem amb aigua freda i es fa negre.

-perque passa això?

Perquè el midó té una proteïna que amb el color es desnaturalitza i fa que es descolorisca, i al gelar-lo la proteïna torna a la seua forma nativa.

-Conclusions

D’aquestes substàncies sols és un polisacàrid el midó.

 2.INVESTIGACIÓ DE GLÚCIDS NO REDUCTORS  13/12/2012

Anem a trencar la sacarosa per hidròlisi.

-Procediments

-Cada grup té 3 tubs d’assaig, en els quals posarà: al 1r tub, 3ml d’aigua destil·lada. Al segon i tercer tub, 3ml de sacarosa.

-Mesurem el pH de les substàncies del tub, mitjançant les tires de pH.

-Afegim 10 gotes de HCl al 10% els tubs 1 i 3, i tornem amesurar el pH.

-Calfem eixos 2 tubs al bany maría en l’olla uns 5 minuts.

-Els deixem refredar.

-Fem la prova del Fehling als 3 tubs, i mesurem el pH.

-Resultats

1ª mesura del pH: els tres tenen pH neutres.

2ª mesura del pH: els tubs 1 i 3 tenen pH=1

3ª mesura del pH: els tres tenen pH base.

Els resultats despres de la hidròlisi son:

tubs	Tub 1	Tub 2	Tub 3
reductor	NO	NO	SI

-Conclusions

El tub 3 és l’unic que ens dona reductor, perque hem trencat la sacarosa(no reductora) i ens ha donat glucosa i fructosa(reductors).