viernes, 4 de enero de 2013

RECONEIXEMENT DE GLÚCIDS

-Introducció

Els glúcids, també anomenats sucres o hidrats de carboni, son molècules formades per C, H i O. Els glúcids realitzen en les cèl·lules funcions energètiques i estreucturals. Depenent del grau de complexitat, es poden clasificar en monosacàrids, disacàrids o polisacàrids. Els monosacàrids s’uneixen entre ells formant disacàrid o polisacàrids per mitjà d’un enllaç O-glucisídic.Els monosacàrids i disacàrids son redctors (perden electrons) exepte la sacarosa; i els polisacàrids son oxidants (guanyen electrons).

-Objectius
1.identificar els difernets tipus de glúcids

2.hidrolitzar l’enllaç d’un disacàrid.

-Materials

-100ml de glucosa al 5%
-100ml de fructosa al 5%
-100ml de maltosa al 5%

-100ml de lactosa al 5%

-100ml de sacarosa al 5%

-100ml de midó al 5%

-250ml de sosa(NaOH) al 10%

-tubs d’assaig

-gradeta

-got de precipitats

-Reactiu de Fehling A i Fehling B

-pinces de fusta

-matràs aforat

-placa d’inducció

-olla

-aigua destilada

-pipetes

-HCl al 10%

-lugol
-tires de pH

1.INVESTIGACIÓ DE GLÚCIDS REDUCTORS. 22/11/2012

-Procediments

1.Cada grup prepara una dissolució:

-100ml de glucosa al 5%= Grup 1

-100ml de fructosa al 5%= Grup 3

-100ml de maltosa al 5%= grup 4

-100ml de lactosa al 5%=grup 6

-100ml de sacarosa al 5%= grup 7

-100ml de midó al 5%= grup 9

-250ml de sosa(NaOH) al 10%= grup 10

Primer calculem la quantitat de substància que ens fa falt a per a preparar la dissolució. En el meu cas, ens gan falta 5 grams de glucosa. Agafem un got de precipitats i el plenem 50ml aproximadament amb aigua destilada. Diluïm els 5 grams de glucosa i quan ho tingam ho passem al matràs aforat de 100ml, i el plenem fins a 100ml d’aigua estilada. Menegem la dissolució i enrasem. Passem la disolució a un flascó, i li posem una etiqueta amb els mil·lilitres, el percentatge, el nom de la dissolucío i la data en que l’hem fet.

29/11/2012

2.Posem 3ml d’aigua, glucosa, maltosa, lactosa, fructosa, sacarosa i midó, cada substància en un  tub d’assaig. Ens hem organitzat d’aquesta manera:

-numerem les substàncies(aigua 1, glucosa 2…) i posem cada substància en gots de precipitats amb el nombre corresponent.

-Per a cada substància utilitzarem una pipeta diferent, per tant les numerem també.

-Numerem les tubs d’assaig, i els grups van passant per ordre a posar els 3ml de cada substància.

3.Afegim a cada tub d’assaig 1ml de fehling A i 1ml de Fehling B, que alcalinitza el medi, i permet la reacció.

Posem els tubs dins d’aigua bullint a la olla i observem la reacció.
Si el glúcid és reductor, passarà de color blau, a color roig.


-Resultats

Substància
1.AIGUA
2.GLUCOSA
3.MALTOSA
4.LACTOSA
5.FRUCTOSA
6.SACAROSA
7.MIDÓ
Resultat de la prova
-
+
+
+
+
-
-
reductor
NO
SI
SI
SI
SI
NO
NO



Tubs amb reactiu de Fehling abans de calentar.

Tubs després de calentar.





-Conclusions

Les substàncies que cambien a roig son reductores, per  tant, tots els glúcids simples son reductors exepte la sacarosa.

-Perque la sacarosa no és reductora i els altres discacàrids si?

La sacarosa està formada per una glucosa i una fructosa, i s’uneixen el carboni anomèric  1 de la glucosa amb l’anomèric 2 de la fructosa, perdent el carácter reductor.

3.INVESTIGACIÓ DE POLISACÀRIDS. 4/12/1012
-Procediments
-començem amb el mateix procediment que abans, posem 3ml de cada glúcid als tubs d’assaig corresponents.



-posem 5 gotes de lugol a cada tub i observem. Si permaneix del mateix color, no hi han polisacàrids, i si es fa negre, hi han polisacárids.

-Resultats


Substància
1.AIGUA
2.GLUCOSA
3.MALTOSA
4.LACTOSA
5.FRUCTOSA
6.SACAROSA
7.MIDÓ
Resultat de la prova
-
-
-
-
-
-
+
polisacàid
NO
NO
NO
NO
NO
NO
SI


NOTA: el tub 7 es fa negre, i quan el calentem en l’olla es torna el color anterior. El gelem amb aigua freda i es fa negre.


-perque passa això?

Perquè el midó té una proteïna que amb el color es desnaturalitza i fa que es descolorisca, i al gelar-lo la proteïna torna a la seua forma nativa.

-Conclusions

D’aquestes substàncies sols és un polisacàrid el midó.

 2.INVESTIGACIÓ DE GLÚCIDS NO REDUCTORS  13/12/2012

Anem a trencar la sacarosa per hidròlisi.

-Procediments

-Cada grup té 3 tubs d’assaig, en els quals posarà: al 1r tub, 3ml d’aigua destil·lada. Al segon i tercer tub, 3ml de sacarosa.

-Mesurem el pH de les substàncies del tub, mitjançant les tires de pH.

-Afegim 10 gotes de HCl al 10% els tubs 1 i 3, i tornem amesurar el pH.

-Calfem eixos 2 tubs al bany maría en l’olla uns 5 minuts.

-Els deixem refredar.

-Fem la prova del Fehling als 3 tubs, i mesurem el pH.

-Resultats

1ª mesura del pH: els tres tenen pH neutres.

2ª mesura del pH: els tubs 1 i 3 tenen pH=1

3ª mesura del pH: els tres tenen pH base.

Els resultats despres de la hidròlisi son:

tubs
Tub 1
Tub 2
Tub 3
reductor
NO
NO
SI


-Conclusions

El tub 3 és l’unic que ens dona reductor, perque hem trencat la sacarosa(no reductora) i ens ha donat glucosa i fructosa(reductors).

No hay comentarios:

Publicar un comentario