Els glúcids, també anomenats sucres o hidrats de carboni, son molècules formades per C, H i O. Els glúcids realitzen en les cèl·lules funcions energètiques i estreucturals. Depenent del grau de complexitat, es poden clasificar en monosacàrids, disacàrids o polisacàrids. Els monosacàrids s’uneixen entre ells formant disacàrid o polisacàrids per mitjà d’un enllaç O-glucisídic.Els monosacàrids i disacàrids son redctors (perden electrons) exepte la sacarosa; i els polisacàrids son oxidants (guanyen electrons).
-Objectius
1.identificar els difernets tipus de glúcids
2.hidrolitzar l’enllaç d’un disacàrid.
-Materials
-100ml de glucosa al 5%
-100ml de fructosa al 5%
-100ml de maltosa al 5%-100ml de lactosa al 5%
-100ml de sacarosa al 5%
-100ml de midó al 5%
-250ml de sosa(NaOH) al 10%
-tubs d’assaig
-gradeta
-got de precipitats
-Reactiu de
Fehling A i Fehling B
-pinces de
fusta
-matràs
aforat
-placa
d’inducció
-olla
-aigua
destilada
-pipetes
-HCl al
10%
-lugol
-tires de pH
1.INVESTIGACIÓ
DE GLÚCIDS REDUCTORS. 22/11/2012
-Procediments
1.Cada
grup prepara una dissolució:
-100ml de glucosa al 5%= Grup 1
-100ml de fructosa al 5%= Grup 3
-100ml de maltosa al 5%= grup 4
-100ml de lactosa al 5%=grup 6
-100ml de sacarosa al 5%= grup 7
-100ml de midó al 5%= grup 9
-250ml de sosa(NaOH) al 10%= grup 10
Primer calculem la quantitat de substància que ens fa falt a
per a preparar la dissolució. En el meu cas, ens gan falta 5 grams de glucosa.
Agafem un got de precipitats i el plenem 50ml aproximadament amb aigua
destilada. Diluïm els 5 grams de glucosa i quan ho tingam ho passem al matràs
aforat de 100ml, i el plenem fins a 100ml d’aigua estilada. Menegem la
dissolució i enrasem. Passem la disolució a un flascó, i li posem una etiqueta
amb els mil·lilitres, el percentatge, el nom de la dissolucío i la data en que
l’hem fet.
29/11/2012
2.Posem 3ml d’aigua, glucosa, maltosa, lactosa, fructosa,
sacarosa i midó, cada substància en un
tub d’assaig. Ens hem organitzat d’aquesta manera:
-numerem les substàncies(aigua 1, glucosa 2…) i posem cada
substància en gots de precipitats amb el nombre corresponent.
-Per a cada substància utilitzarem una pipeta diferent, per
tant les numerem també.
-Numerem les tubs d’assaig, i els grups van passant per
ordre a posar els 3ml de cada substància.
3.Afegim a cada tub d’assaig 1ml de fehling A i 1ml de
Fehling B, que alcalinitza el medi, i permet la reacció.
Posem els tubs dins d’aigua bullint a la olla i observem la reacció.
Si el glúcid és reductor, passarà de color blau, a color
roig.Posem els tubs dins d’aigua bullint a la olla i observem la reacció.
-Resultats
Substància
|
1.AIGUA
|
2.GLUCOSA
|
3.MALTOSA
|
4.LACTOSA
|
5.FRUCTOSA
|
6.SACAROSA
|
7.MIDÓ
|
Resultat de la prova
|
-
|
+
|
+
|
+
|
+
|
-
|
-
|
reductor
|
NO
|
SI
|
SI
|
SI
|
SI
|
NO
|
NO
|
Tubs amb reactiu de Fehling abans de calentar. |
Tubs després de calentar. |
-Conclusions
Les substàncies que cambien a roig son reductores, per tant, tots els glúcids simples son reductors
exepte la sacarosa.
-Perque la sacarosa no és reductora i els altres discacàrids
si?
La sacarosa està formada per una glucosa i una fructosa, i
s’uneixen el carboni anomèric 1 de la
glucosa amb l’anomèric 2 de la fructosa, perdent el carácter reductor.
3.INVESTIGACIÓ DE POLISACÀRIDS. 4/12/1012
-Procediments
-començem amb el mateix procediment que abans, posem 3ml de
cada glúcid als tubs d’assaig corresponents.
-posem 5 gotes de lugol a cada tub i observem. Si permaneix
del mateix color, no hi han polisacàrids, i si es fa negre, hi han
polisacárids.
-Resultats
Substància
|
1.AIGUA
|
2.GLUCOSA
|
3.MALTOSA
|
4.LACTOSA
|
5.FRUCTOSA
|
6.SACAROSA
|
7.MIDÓ
|
Resultat de la prova
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
-
|
+
|
polisacàid
|
NO
|
NO
|
NO
|
NO
|
NO
|
NO
|
SI
|
NOTA: el tub 7 es fa negre, i quan el calentem en l’olla es
torna el color anterior. El gelem amb aigua freda i es fa negre.
-perque passa això?
Perquè el midó té una
proteïna que amb el color es desnaturalitza i fa que es descolorisca, i al gelar-lo
la proteïna torna a la seua forma nativa.
-Conclusions
D’aquestes substàncies
sols és un polisacàrid el midó.
Anem a trencar la sacarosa per hidròlisi.
-Procediments
-Cada grup té 3 tubs d’assaig, en els quals posarà: al 1r
tub, 3ml d’aigua destil·lada. Al segon i tercer tub, 3ml de sacarosa.
-Afegim 10 gotes de HCl al 10% els tubs 1 i 3, i tornem
amesurar el pH.
-Calfem eixos 2 tubs al bany maría en l’olla uns 5 minuts.
-Els deixem refredar.
-Resultats
1ª mesura del pH: els tres tenen pH neutres.
2ª mesura del pH: els tubs 1 i 3 tenen pH=1
3ª mesura del pH: els tres tenen pH base.
Els resultats despres de la hidròlisi son:
tubs
|
Tub 1
|
Tub 2
|
Tub 3
|
reductor
|
NO
|
NO
|
SI
|
-Conclusions
El tub 3 és l’unic que ens dona reductor, perque hem trencat
la sacarosa(no reductora) i ens ha donat glucosa i fructosa(reductors).
No hay comentarios:
Publicar un comentario