L’aigua és una molècula que està composta per un àtom
d’oxigen per cada dos d’hidrogen units entre ells mitjançant dos enllaços
covalents. Es una molècula dipolar, ja que presenta un pol positiu per la zona
dels hidrògens i un de negatiu per la zona de l’oxigen.
Les molècules d’aigua interaccionen entre elles per mitjà
d’uns enllaços intermoleculars anomenats ponts d’hidrogen. Aquests ponts
d’hidrogen fan que les molècules d’aigua s’apeguen entre elles, fenomen
anomenat cohesió. En la superfície de l’aigua, aquestes forces cohesives
produeixen una tensió superficial, ja que les molècules s’atrauen d’una forma
especial entre sí.
Això fa que alguns insectes puguen caminar per damunt de
l’aigua, i que alguns objectes en suren.
Els detergents tenen la capacitat de trencar aquesta
tensió superficial, i és el que hem comprovat en les següents pràctiques:
23/10/2012
C.EL METALL POT SURAR
Hem utilitzat un cristal·litzador, clips i sabó líquid.
Plenem el recipient d’aigua. Anem posant clips a la
superfície de l’aigua i es veu com suren, a causa de la tensió superficial.
Després posem una gota de detergent a l’aigua, i pdem
observar com els clips cauen al fons. Això ocorre perquè la tensió superficial
de l’aigua s’ha trencat.
Aquest és el resultat:
30/10/2012
A.CORRE PEBRE, CORRE
Utilitzem un cristal·litzador, pebre molta i sabó líquid.
Plenem el cristal·litzador d’aigua i recobrim la
superfície de pebre.
Posem el dit dins i es veu que al treure’l fora, torna a
la posició inicial.
Després posem el dit amb una gota de sabó, i observem que
el pebre es va allunyant del dit, fent un forat gran, que no torna al seu lloc.
Això ocorre perquè al posar el dit amb sabó, trenquem la
tensió superficial.
Hem obtingut aquest resultat:
B.FORATS EN ELS POLS DE TALC
Fem el mateix procediment que abans, però plenem la
superfície d’aigua de pols de talc.
Observem que quan posem el dit sense sabó, es queden
forats als pols de talc.
Quan posem el dit amb sabó, el forat es fa cada vegada
més gran.
Hem obtingut aquest resultat:
6/11/2012
D.L’AIGUA NO ES CAU D’UNA MONEDA
Necessitem una moneda de 50 cèntims i un comptagotes.
Anem tirant damunt de la moneda, gotes d’aigua amb el
comptagotes i observem que es va formant una espècie de cúpula d’aigua, a causa
de la tensió superficial.
El grup 1 hem arribat fins a 60 gotes sense que l’aigua
vesse.
 |
| Cúpula que es forma a causa de la tensió superficial de l'aigua |
Tornem a formar la cúpula i unes gotes abans que l’aigua
vesse, tirem al damunt una gota de detergent. Observem que l’aigua vessa
ràpidament, ja que s’ha trencat la tensió superficial.
 |
| L'aigua vessa al tirar-li detergent. |
E.UN VAIXELL DE SABÓ
Necessitem un gibrell gran ple d’aigua, cartolines de
distints colors i sabó líquid.
Omplim el gibrell amb aigua, i cada grup posa a la superfície
un triangle de cartolina (tots de la mateixa mesura). Cada grup es posa una
gota de sabó líquid al dit i, tots a la vegada, posen el dit darrere del seu
vaixell.
Els vaixells comencen a desplaçar-se a causa del
trencament de la tensió superficial de l’aigua.
Al nostre grup, va caure dins l’aigua una gota de sabó
accidentalment, abans de començar la carrera, i els vaixells es van desplaçar
ràpidament. Així i tot, vam poder observar les conseqüències de que es trencarà
la tensió superficial de l’aigua.
Açò és el que hauria degut de passar:
